Aquí, la cuina es materialitza en silenci, deixant que sigui l’arquitectura qui marqui el ritme. Acompanya amb naturalitat, reforça els seus gestos i comparteix espai, sense competir amb allò que ja li dona caràcter.

El mobiliari s’integra de manera molt ordenada. El gran front de columnes concentra una important capacitat d’emmagatzematge i permet reunir en un mateix volum electrodomèstics, rebost i diferents espais de servei.

Tot queda recollit i visualment unificat, evitant soroll i afavorint una lectura neta de l’espai.

El llarg lineal de mobles baixos aporta una imatge molt lleugera i contínua. L’aplacat de paret i la lleixa, resolts amb el mateix material, reforcen aquesta idea d’unitat i creen un fons discret que acompanya l’espai sense sobrecarregar-lo.

El resultat és una cuina que s’integra amb naturalitat en la casa: funcional, ordenada i amb una gran capacitat d’emmagatzematge, però sempre al servei de l’arquitectura.